L'adequació dels Estatuts del Col·legi va ser aprovada per Ressolució del 12 de desembre de 1984 i publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 508 del 31 de gener de 1985.

El Col·legi d'Economistes de Catalunya està inscrit en el Registre de Col·legis Professionals depenent de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya amb el núm. EC-C-2001 i amb data 24 de desembre de 1984.

Mitjançant la Resolució de 31 de maig de 1994 de la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques de la Generalitat de Catalunya i publicada en el DOCG núm. 1906 de 8 de maig de 1994 s'aprova la modificació de l'Article 5è. dels Estatuts del Col·legi. Es realitza aquesta modificació per adequar els requisits d'alta en el Col·legi segons les noves titulacions universitàries.

Mitjançant la Resolució de 17 de febrer de 1999 de la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques de la Generalitat de Catalunya i publicada en el DOCG núm. 2841 de 5 de maig de 1999 s'aprova la modificació de l'Article 2 dels Estatuts del Col·legi que consisteix en el canvi del domicili social del Col·legi.

Títol I. Del Col·legi

Capítol únic.

Disposicions generals

Article 1r. Personalitat.
L'Il·lustre Col·legi d'Economistes de Catalunya és una Corporació de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia i plena de capacitat per al compliment dels seus fins, que es regeix per aquests Estatuts, per la Llei de Col·legis Professionals aprovada pel Parlament de Catalunya i per altres disposicions complementàries que pot emetre l'òrgan de govern de la Generalitat de Catalunya.

Article 2n. Àmbit territorial.
El seu àmbit territorial comprèn el territori de Catalunya i la seva seu es fixa a la ciutat de Barcelona amb representacions a les ciutats de Girona, Lleida i Tarragona, sens perjudici de les que a més puguin establir-se, per acord de la Junta de Govern, per a l'apropament de la tasca col·legial als seus membres, per al millor acompliment dels seus fins i major eficàcia de les seves funcions. El Col·legi podrà establir relacions amb altres Col·legis o Consells autonòmics o estatals i d'altres organitzacions d'idèntica professió, fora de l'àmbit territorial de Catalunya, per mitjà de la formalització d'acords entre les Entitats interessades.

Article 3r. Integrants.
El Col·legi està integrat, sense cap limitació per qui compleix els requisits exigits per a l'exercici de la professió i no pateix cap impediment legal. L'admissió dels integrants s'aprova d'acord amb les normes establertes en aquests Estatuts.

Article 4t. Finalitats.
El Col·legi té com a finalitats:

1. Tenir la representació dels interessos generals de la professió davant tercers, així com defensar-los en benefici dels col·legiats.
2. Vetllar perquè l'activitat professional ofereixi a la societat les garanties suficients de qualitat i competència.
3. Ordenar i reglamentar l'exercici de la professió mitjançant l'emissió de normes tècniques i ètiques d'actuació.
4. Vetllar perquè la professió s'atengui a les normes ètiques i jurídiques que la regulen.
5. Exercir la funció disciplinària.
6. Vetllar perquè els seus membres gaudeixin, quant a l'exercici de la professió, de les llibertats, de garanties i de consideracions que els són degudes, així com cooperar amb els col·legiats pel que fa al compliment dels deures que els imposen les normes que regulen l'exercici de la professió.
7. Fomentar el desenvolupament de la professió i el perfeccionament de la legislació sobre les matèries que li són pròpies o que l'afecten.
8. Col·laborar amb l'Administració en les competències que aquesta li delegui i participar en els seus organs consultius.
9. Organitzar activitats i serveis comuns de caràcter professional, cultural de previsió i d'altres anàlegs que siguin d'interès per als col·legiats.
10. Promoure i desenvolupar la formació professional mirant al perfeccionament dels seus col·legiats.
11. Col·laborar amb altres entitats i Corporacions d'àmbit estatal i estranger i amb organismes de caràcter internacional en l'setudi de la ciència econòmica.
12. Constituir tribunals Arbitrals en el si del Col·legi per dirimir qüestions entre parts, que se sotmetran a la decisió d'aquells a l'empara de la legislació vigent.
13. Qualsevol altra que li sigui pròpia per raó de la naturalesa del Col·legi.

Títol II. Dels col·legiats

Capítol primer: De la incorporació

Article 5è. Requisits.
Per ingressar en el Col·legi són necessaris els requisits següents:

A) Tenir la nacionalitat d'un dels Estats membres de la Unió Europea o d'un Estat tercer al qual la Unió Europea apliqui, de forma recíproca i efectiva, el principi de la llibertat de circulació de professionals, tant pel que fa a l'establiment com a la prestació ocasional de serveis, llevat dels casos de dispensa legal.

B) Estar en possessió de qualsevol dels títol següents:

B.1) De llicenciat en ciències polítiques i econòmiques (secció d'economia); en ciències polítiques, econòmiques i comercials (secció d'econòmiques i comercials); en ciències econòmiques i comercials; en economia; en administració i direcció d'empreses; en ciències actuarials i financeres.

B.2) Qualsevol altra nova titulació superior emesa per universitats espanyoles en substitució de les esmentades en l'apartat B.1 i que tingui plens efectes habilitants per a l'exercici professional a l'Estat espanyol.

B.3) Qualsevol titulació o acreditació que, reconeguda o emesa per l'Administració espanyola en virtut de l'aplicació del sistema general de reconeixement de títols superior dels estats membres de la Unió Europea, habiliti per a l'exercici professional com a economista.

B.4) Els intendents mercantils i els actuaris d'assegurances es podran incorporar al Col·legi amb les mateixes condicions, drets i deures que els títols abans esmentats.

C) Ser major d'edat.

D) Satisfer la quota d'ingrés a la Corporació.

Article 6è. Obligatorietat de la col·legiació.
La incorporació al Col·legi és obligatòria per a l'exercici de la professió d'economista en qualsevol dels seus vessants. S'entén que és potestativa per a aquells qui pertanyin a Cossos de l'Estat, sempre que la seva funció se circumscrigui solament a la peculiar dels dits Cossos i no s'exigeixi la col·legiació per accedir-hi.

Article 7è. Denegació de la incorporació.
La incorporació al Col·legi serà denegada als sol·licitants sempre que s'escaigui alguna de les circumstàncies següents:

1. Haver estat comdemnat per sentència en ferm a penes superior a sis anys per delicte comú dolós, llevat que hi hagi hagut una posterior rehabilitació.
2. Haver estat expulsat d'un altre Col·legi o suspès en l'exercici de la professió sense que hagi transcorregut el termini de suspensió.

Article 8è. Recursos contra acords de sol·licitud d'ingrés.
La Junta de Govern, un cop practicades les diligències i rebuts els informes oportuns, considerarà, suspendrà o negarà les sol·licituds d'incorporació dins el termini de tres mesos, atès el que disposen els articles 5è i 7è. Un cop transcorregut aquest termini sense que hagi estat notificada a l'interessat cap resolució en aquest respecte, s'entendrà que la dita sol·licitud ha estat admesa.

La denegació o la suspensió es notificarà a l'interessat amb els fonaments en què es basi. Aquests acords són susceptibles de recurs de reposició, el qual s'haurà d'interposar en el termini de quinze dies. S'entendrà que el recurs ha estat desestimat si, un cop transcorreguts quinze dies més, no es comunica al recurrent cap resolució expressa.

Contra la desestimació del recurs de reposició, l'interessat podrà interposar recurs per la via contenciosa administrativa.

Capítol segon: Drets i deures dels col·legiats

Article 9e. Drets i deures.
Els membres del Col·legi gaudiran dels drets i deures següents:

A. Drets

1. De defensa a cura del Col·legi davant les autoritats, les entitats, les empreses o els particulars en l'exercici professional o amb motiu d'aquest.
2. De representació i de suport a cura de la Junta de Govern quant a les seves justes reclamacions i en les negociacions motivades per diferències sorgides amb motiu de l'exercici professional.
3. D'exercici de les funcions pròpies de l'economista, del comptador i de l'administrador, incloses en la classificació uniforme d'ocupacions de l'Oficina Internacional de Treball (OIT) aprovada per Espanya.
4. D'elegir i d'ésser elegit per ocupar càrrecs en les Juntes de Govern i en les Comissions especials, si s'escau.
5. D'utilitzar tots els serveis que estableixi el Col·legi, d'acord amb les condicions que es fixin per reglament.
6. De comissionar, en els casos que el Col·legi ho tingui establert, els serveis d'assessorament jurídic per al cobrament de sous, remuneracions o minutes professionals.
7. De coneixement de la marxa del Col·legi per mitjà dels fulls informatius, els butlletins, les publicacions, els anuaris, les circulars i d'altres trameses, així com de les Assemblees reglamentàries.
8. De participació en les tasques del Col·legi i en el gaudi de les facultats i prerrogatives del Col·legi que se li reconeguin.

B. Deures.

1. Exercir la professió conforme a l'ètica i el decòrum.
2. Complir fidelment el que disposen aquests Estatuts i les seves normes reglamentàries; acatar les resolucions de les Assemblees, de la Junta o del Degà sens perjudici dels recursos pertinents; comparèixer davant la Junta de Govern o dels seus delegats quan fossin convocats, llevat de casos d'impossibilitat justificada; comunicar a la Junta de Govern en el termini de quinze dies els canvis de residència llevat d'excuses admissibles.
3. Abonar, dins del termini reglamentari, les quotes i les seves taxes que siguin procedents.
4. Servar respecte i consideració envers tots els companys.

Capítol tercer: De la pèrdua de la condició de col·legiat

Article 10è. Pèrdua de la condició de col·legiat.
La condició de col·legiat es perdrà per les següents causes:

1. Defunció.
2. Incapacitat legal.
3. Separació o expulsió com a conseqüència del compliment de sanció disciplinària que la comporti.
4. Baixa voluntària comunicada per escrit.
5. Baixa forçosa per incompliment de les obligacions econòmiques.

En qualsevol moment es podrà rehabilitar la col·legiació, previ abonament dels descoberts pendents i la taxa de reingrés, en el cas que sigui prevista.

La pèrdua de la condició de col·legiat no allibera del compliment de les obligacions vençudes. Aquestes obligacions es podran exigir als interessats o als seus hereus.

Capítol quart: Condicions per a l'exercici de la professió.

Article 11è. Denominació professional.
Només poden utilitzar el nom d'economistes els qui figuren com a col·legiats. En cas contrari, tenen únicament el títol acadèmic que els correspon.

Article 12è. Condicions de l'exercici de la professió per compte propi.
Per exercir la professió habitualment per compte propi en l'àmbit del Col·legi cal estar-hi incorporat i ser-hi donat d'altra quan a la matricula del tribut corresponent.

Tot economista que exerceixi la seva professió guardarà el secret professional de tots els assumptes en què intervingui.

Títol III. Dels órgans del Col·legi

Article 13è. Denominació.
Els òrgans del Col·legi d'Economistes de Catalunya són: l'Assemblea, la Junta de Govern i el Degà.

Capítol primer: Assemblea de col·legiats

Article 14è. Composició.
L'Assemblea de col·legiats n'és l'òrgan sobirà i pot tenir caràcter ordinari i extraordinari.

Tots els membres del Col·legi poden assistir amb veu i vot a les reunions de les Assemblees.

Article 15è. Reunions ordinàries.
L'Assemblea de col·legiats s'ha de reunir ordinàriament dos cops l'any: la primera, dintre del primer trimestre de l'any per al rendiment de comptes i de la gestió de la Junta de Govern en l'exercici precedent, i la segona, abans de cloure l'exercici, per a l'aprovació dels pressupostos de l'exercici següent.

L'Assemblea s'ha de reunir ordinàriament cada tres anys el mes d'abril o de maig per fer eleccions per a la renovació dels càrrecs de la Junta de Govern. Aquesta Assemblea s'ha de dedicar exclusivament a aquesta finalitat, per la qual cosa el seu ordre del dia no pot incloure altres punts. En el cas que les eleccions convocades d'acord amb el que disposa l'article 30è. s'hagin de fer els dos darrers mesos de l'any, la segona Assemblea ordinària de col·legiats s'ha d'ajornar a fi de permetre que la Junta de Govern que resulti de les eleccions pugui convocar-la durant els trenta dies posterior a la seva presa de possessió.

Article 16è. Primera Assemblea ordinària.
La primera Assemblea ordinària a què fa referència l'article anterior ha de deliberar i prendre acords en relació amb l'ordre del dia següent:

1. Recensió a cura del Degà dels esdeveniments més importants ocorreguts durant el darrer any que hagin tingut relació amb la Corporació.
2. Lectura, discussió i votació del compte general de despeses i d'ingressos de l'any anterior.
3. Lectura, debat i votació de les propostes que es consignin en la convocatòria.
4. Precs i preguntes.

Article 17è. Segona Assemblea ordinària.
La segona Assemblea ordinària de cada any ha de deliberar i prendre acords en relació amb l'ordre del dia següent:

1. Lectura i aprovació del pressupost per al proper any presentat per la Junta de Govern.
2. Precs i preguntes.

Article 18è. Reunions extraordinàries.
Les Assemblees extraordinàries han de prendre acords en relació amb les matèries següents:

1. Aprovació i modificació dels Estatuts col·legials.
2. Autorització a la Junta de Govern per a la venda o gravamen dels béns de la Corporació.
3. Censura de la gestió de la Junta de Govern o dels seus membres.
4. Qualsevol altra matèria que no sigui de competència específica de l'Assemblea Ordinària.

L'Assemblea s'ha de reunir extraordinàriament per fer eleccions per cobrir els càrrecs vacants de la Junta de Govern d'acord amb el que estableix l'article 30è. Aquesta Assemblea ha de tenir com a únic punt de l'ordre del dia el que ha estat esmentat anteriorment.

Article 19è. Procediment de convocatòria de les Assemblees extraordinàries.
Les Assemblees extraordinàries tenen lloc:

1. A iniciativa del Degà.
2. A iniciativa de la Junta de Govern.
3. A petició de 50 col·legiats, com a mínim, els quals han de fer constar en la sol·licitud els assumptes concrets de què s'ha de tractar en la dita Assemblea.

En el supòsit previst en l'apartat anterior, la Junta de Govern ha d'acordar la convocatòria de l'Assemblea extraordinària en el termini de quinze dies a partir d'aquell en què la sol·licitud corresponent hagi estat registrada d'entrada a la Secretaria col·legial, i fixar, d'altra banda, el dia que s'ha de fer abans que n'hagin passat trenta a comptar des de l'acord de la Junta de Govern.

Article 20è. Notificació de la convocatòria.
La convocatòria per a les Assemblees s'ha d'efectuar per acord de la Junta per mitjà de paperetes impreses en les quals ha de figurar l'ordre del dia de la reunió. Les ha de rubricar el Secretari i s'han de repartir amb una antelació mínima de 40 dies naturals respecte al de la tinguda de l'Assemblea d'eleccions, ordinària o extraordinària, i de quinze dies per a les altres sessions. En el transcurs dels dits terminis resten a disposició dels col·legiats a la Secretaria, durant les hores d'oficina, els expedients i les propostes que han d'ésser sotmesos a debat per l'Assemblea convocada.

Article 21è. Presentació de propostes.
Abans del vintè dia anterior al de la celebració de la primera Assemblea ordinària de l'any, a què fa referència l'article 16è., es poden presentar propostes, autoritzades amb la signatura de deu col·legiats com a mínim, perquè siguin sotmeses a debats i aprovació de la dita Assemblea, les quals han d'ésser incloses en l'ordre del dia corresponent.

Amb una antelació mínima de deu dies respecte al de la tinguda de l'Assemblea s'ha de trametre un extracte de les propostes als col·legiats, el text complet de les quals ha de restar a disposició seva a la Secretaria del Col·legi durant l'esmentat termini.

Article 22è. Desenvolupament de l'Assemblea.
Les Assemblees convocades conformement amb el que estableixen aquests Estatuts es constitueixen vàlidament tant se val quin sigui el nombre d'assistents. En els debats es concedeixen tres torns a favor i altres tants en contra d'una proposició o assumpte, un cop esgotats els quals aquest ha d'ésser sotmès a votació.

Si la importància o gravetat de l'assumpte ho exigeix, es pot acordar, a iniciativa del Degà, d'ampliar el nombre d'intervencions i concedir la paraula per a rectificacions o al·lusions, les quals s'han de limitar al punt concret que les ha motivades.

Article 23è. Presidència de les Assemblees.
El Degà dirigeix els debats, concedeix paraules i torns, i crida a l'ordre els col·legiats que s'excedeixen en l'extensió o l'abast de les seves intervencions, que no s'atenen a la matèria objecte del debat o que manquen al respecte a la seva autoritat, a altres col·legiats o a la Junta de Govern i retira la paraula o tron o expulsa del local el qui, cridat a l'ordre per tres cops, el desobeeix.

Article 24è. Procés d'adopció d'acords.
Les Assemblees prenen els acords per majoria de vots dels assistents. A cada col·legiat correspon un vot, que ha d'emetre personalment. La votació pot ser ordinària, nominal o secreta. Ha de ser nominal o secreta si ho sol·liciten un 10% dels assistents. Si sobre el mateix punt del debat se sol·licita alhora votació nominal i secreta, la darrera preval.

Article 25è. Validesa dels acords.
Els acords són obligatoris per a tots els col·legiats. Tanmateix, si la Junta de Govern entén que algun acord de l'Assemblea és contrari a les Lleis o a aquests Estatuts pot suspendre'n l'execució i interposar recurs contenciós administratiu. Tant els acords de l'Assemblea a què fa referència el paràgraf precedent com el de suspensió dictat per la Junta de Govern són susceptibles de recurs en via contenciosa administrativa.

Article 26è. Comissions delegades.
L'Assemblea pot acordar de constituir Comissions delegades d'ella amb funcions informatives o d'assessorament en matèries concretes, que han d'ésser determinades en el mateix acord i relacionades amb algun o alguns dels punts de l'ordre del dia.

La designació dels membres que han de constituir Comissió la pot fer directament la dita Assemblea o pot ésser encomanada a la Junta de Govern, sens perjudici de la iniciativa d'aquesta darrera de nomenar-les.

Capítol segon: Junta de Govern

Article 27è. Composició.
La Junta de Govern, òrgan rector del Col·legi, es compon d'un Degà, d'un Vicedegà, d'un Secretari, d'un Vicesecretari, d'un Tresorer, d'un Interventor, d'un Vocal-president a Girona, d'un Vocal-president a Lleida, d'un Vocal-president a Tarragona i de set Vocals. Els Vocals van numerats, als efectes de substitució fixats en l'article 31è.

Article 28è. Provisió dels càrrecs.
Els càrrecs de la Junta de Govern s'han de proveir per elecció directa, en la qual poden participar tots els col·legiats, segons el procediment que es consigna en el Títol IV d'aquests Estatuts.

No poden exercir cap càrrec en la Junta de Govern els col·legiats que han estat sancionats disciplinàriament per falta greu o molt greu, llevat que hagin estat rehabilitats d'acord amb el que disposen aquests Estatuts.

Article 29è. Mandat i reelecció dels càrrecs.
El mandat dels membres de la Junta de Govern dura tres anys.

Els membres de la Junta de Govern poden ésser reelegits llevat del Degà, la reelecció del qual és possible només un sol cop de forma consecutiva.

Article 30è. Vacants superiors a la meitat dels càrrecs.
Si queden vacants la meitat més un dels càrrecs de la Junta de Govern, i no s'han complert els dos primers anys del mandat, aquesta convocarà eleccions per mitjà d'Assemblea extraordinària per a la provisió dels càrrecs esmentats en un termini de trenta dies naturals. Els economistes elegits en aquesta ocasió tindran el mandat d'aquells a qui substitueixin.

Si per qualsevol motiu queden vacants la totalitat dels càrrecs de la Junta de Govern i, en conseqüència, no es poden convocar eleccions per cobrir-los, s'ha de constituir una Junta electoral, formada pels Vicepresidents de les Comissions, l'objectiu de la qual és convocar eleccions per mitjà d'Assemblea ordinària en el mateix termini que s'esmenta en el paràgraf anterior. Les eleccions s'han de fer dintre els 45 dies següents al de la convocatòria.

Article 31è. Substitució dels membres de la Junta de Govern.
Els Vocals de la Junta de Govern han de substituir per ordre de categoria el Degà o el Vicedegà en cas de malaltia, absència o vacant.

Quan, per algun motiu, vaquessin definitivament o temporalment els càrrecs de Secretari, de Vicesecretari, de Tresorer o d'Interventor, aquests seran substituïts pels Vocals en ordre invers a la seva categoria.

Article 32è. Facultats de la Junta de Govern.
Són facultats de la Junta de Govern:

a) En relació amb els col·legiats:

1. Resoldre les sol·licituds d'incorporació al Col·legi.
2. Vetllar per la llibertat i la independència necessàries als col·legiats per al acompliment dels seus deures professionals i perquè se'ls servi el respecte degut.
3. Exigir als col·legiats que es comportin amb la correcció deguda i que actuïn amb zel i competència professional.
4. Combatre l'intrusisme i denunciar les incompatibilitats.
5. Fixar l'import dels drets d'incorporació al Col·legi.
6. Establir i recaptar les quotes i altres càrregues que hagin de satisfer els col·legiats.
7. Publciar els normes orientadores dels honoraris professionals.
8. Regular els honoraris mínims dels col·legiats en els casos previstos en els Estatuts i informar els qui ho sol·licitin.
9. Convocar eleccions per a la provisió dels càrrecs de la Junta de Govern.
10. Convocar les Assemblees i fixar-ne prèviament l'ordre del dia.
11. Exercir la facultat disciplinària.
12. Donar de baixa en la Corporació els col·legiats que deixin de satisfer les quotes o altres càrregues establertes.
13. Crear les Comissions col·legials que interessin als fins de la Corporació i atorgar-los les facultats que siguin procedents. Presidirà aquestes Comissions el Degà o un membre de la Junta de Govern; el Vicepresident serà elegit en el si d'aquestes.
14. Dictar reglaments d'ordre intern.
15. Crear noves representacions col·legials segons indica l'article 2n. dels propis Estatuts.

b) En relació amb els Tribunals de justícia i altres organismes de l'Estat:

1. Defensar, quan es consideri procedent i just, els col·legiats en l'execució de les funcions de la professió o amb ocasió d'aquestes.
2. Representar el Col·legi en els actes oficials.
3. Informar dels projectes de disposicions legals de qualsevol rang que se sotmetin a la consideració del Col·legi.

c) En relació amb els recursos econòmics del Col·legi:

1. Redactar els pressupostos i retre els comptes anualment.
2. Recaptar i administrar els fons del Col·legi i tenir-ne cura.
3. Proposar a l'Assemblea la inversió dels fons corporatius.

La Junta pot emetre dictàmens, atendre consultes i dictar laudes i, quan percebi honoraris per aquests conceptes, ha d'ingressar-los a la caixa de la Corporació.

Article 33è. Reunions de la Junta de Govern i procés d'adopció d'acords.
La Junta de Govern s'ha de reunir, com a mínim, un cop el mes, i tantes vegades com sigui convocada pel Degà, a iniciativa pròpia o a petició de quatre membres de la Junta.

Perquè pugui adoptar vàlidament acords, caldrà la concurrència de la majoria de membres que la integren.

Els acords s'han de prendre per majoria de vots dels assistents. En cas d'empat, el vot del Degà és decisori.

Article 34è. Assistència a les reunions.
L'assistència a les reunions de la Junta de Govern és obligatòria. La falta d'assistència no justificada a tres sessions consecutives s'entén com una renúncia al càrrec.

Article 35è. Funcions del Degà.
Correspon al Degà:

1. La plena representació del Col·legi davant qualsevol entitat, organismes i persones, públics o privats.
2. Exercir les funcions correctives de vigilància que els Estatuts o els reglaments reservin al seu càrrec.
3. Presidir les Assemblees, les Juntes de Govern i totes les Comissions a les quals assisteixi. El seu vot és sempre diriment en cas d'empat.

A més, el Degà ha d'impedir que accedeixi a l'exercici d'un càrrec de la Junta de Govern o continuï desenvolupant-lo el col·legiat en el qual no concorrin els requisits estatutaris; en nega la possessió a qui és elegit sense complir-los i el substitueix d'acord amb el que preveuen aquests Estatuts.

Article 36è. Funcions de mediació del Degà.
El col·legiat que rebi l'encàrrec de promoure o de preparar actuacions de qualsevol tipus contra un altre economista sobre responsabilitats relacionades amb l'exercici professional s'ha d'adreçar prèviament al Degà del Col·legi a fi que dugui a terme una tasca de mediació, si aquest ho considera oportú.

Independentment de l'obligació regulada en el paràgraf anterior, el Degà ha d'actuar de mediador en aquelles diferències que les dues parts sotmetin a la seva consideració.

Article 37è. Funcions del Vicedegà.
Correspon al Vicedegà de substituir el Degà en casos d'absència, malaltia, impossibilitat o vacant, així com d'exercir totes les funcions que aquest li delegui.

Article 38è. Funcions del Secretari.
Correspon al Secretari:

1. Rebre les comunicacions, les sol·licituds o els escrits adreçats al Col·legi, els quals ha de tramitar.
2. Lliurar certificacions.
3. Dur el Registre dels col·legiats, que es publicarà periòdicament amb expressió del número de col·legiat i el seu domicili.
4. Formalitzar els expedients personals dels col·legiats.
5. Redactar les actes de les Assemblees i les Juntes de Govern.
6. Tenir cura de l'arxiu, dur el llibre de registre de títols i custodiar el segell del Col·legi.

Per al millor compliment de les funcions esmentades en el paràgraf anterior, el personal administratiu i tècnic del Col·legi depèn orgànicament del Secretari.

Article 39è. Funcions del Vicesecretari.
Correspon al Vicesecretari de substituir el Secretari en casos d'absència, malaltia, impossibilitat o vacant, així com d'exercir totes les funcions que aquest li delegui.

Article 40è. Funcions del Tresorer.
El Tresorer té cura de recaptar els fons del Col·legi, pagar els lliuraments que expedeixi el Secretari amb el vist-i-plau de l'Interventor, dur els llibres oficials i presentar a la Junta de Govern els comptes i els projectes de pressupostos.

Article 41è. Funcions de l'Interventor.
L'Interventor pren nota i porta els comptes dels pagaments i els cobraments; intervé les operacions d'ordre econòmic i formalitza, conjuntament amb el Tresorer, els comptes, els balanços i els pressupostos que han d'ésser presentats a la Junta de Govern.

Article 42è. Funcions dels Vocals-presidents.
Els Vocals-presidents tenen la representació del Degà, presideixen la Comissió General de la representació col·legial corresponent i exerceixen totes aquelles funcions que la Junta de Govern o el Degà els deleguen.

Article 43è. Funcions dels Vocals.
Els Vocals de la Junta de Govern exerceixen, a més de les funcions previstes en l'article 30è., les que els encarrega especialment la Junta.

Títol IV. Eleccions

Article 44è. Electors i convocatòria.
Tenen dreta a sufragi els col·legiats a partir dels tres mesos següents a la seva data d'incorporació al Col·legi i que estiguin al corrent de les seves càrregues col·legials.

La convocatòria per a l'elecció dels càrrecs de la Junta de Govern correspon a aquesta o a la Junta electoral definida en l'article 30è., la qual s'ha de fer d'acord amb el que estableixen els articles 15è, 18è . 20è d'aquests Estatuts com a Assemblea ordinària o extraordinària de col·legiats.

Article 45è. Cens electoral.
La Secretaria, dins els cinc dies naturals següents al de la data de l'anunci de la convocatòria, ha d'inserir a la taula d'anuncis la llista de col·legiats amb dret a vot, juntament amb una còpia del text de la convocatòria amb menció especial dels càrrecs objecte de l'elecció, requisits per accedir-hi, el dia, el lloc i l'horari de votació i, concretament, el d'inici de l'escrutini.

La llista de col·legiats amb dret a vot ha d'ésser exposada fins a la data fixada com a límit per a la presentació de candidatures. Els col·legiats que vulguin formular reclamacions contra la llista d'electors han de verificar-les dins el termini de cinc dies naturals següents a la data d'expiració del termini anterior.

La Junta, si hi havia reclamacions contra les llistes, ha de resoldre en el termini de tres dies naturals següents i notificar la seva resolució a cada reclamant durant els dos dies següents.

Article 46è. Candidats.
Per ésser proclamat candidat a qualsevol càrrec de la Junta de Govern és indispensable d'ésser elector, residir a la demarcació del Col·legi i gaudir d'una antiguitat de dos anys entre la seva incorporació com a col·legiat i el dia de les eleccions.

No poden ésser proclamats candidats aquells membres que hagin estat sancionats fins que no siguin rehabilitats.

A més, cada un dels Vocals-presidents ha de complir el requisit de tenir fixada la seva residència o el seu despatx professional o lloc de treball a la ciutat que consta en la denominació del seu càrrec.

Article 47è. Presentació de candidatures.
Les candidatures s'han de presentar a la seu del Col·legi amb vint-i-un dies naturals d'antelació, com a mínim, respecte a la data assenyalada per l'acte electoral.

Les candidatures poden ésser individuals per a un càrrec determinat o bé conjuntes per a diversos càrrecs i han d'ésser signades, com a mínim, per vint-i-cinc companys. Són vàlides les signatures dels mateixos aspirants. Els companys que es presentin per als càrrecs de Vocal-president a Girona, a Lleida i a Tarragona han de complir també el requisit que, com a mínim, cinc de les vint-i-cinc signatures de suport corresponguin a col·legiats residents a la ciutat de la denominació del seu càrrec.

Cap col·legiat no pot presentar la seva candidatura per a més d'un càrrec.

Article 48è. Proclamació de candidats..
La Junta, l'endemà del dia d'acabament del termini de presentació de candidatures, ha de proclamar candidats aquells col·legiats que reuneixin els requisits exigits en aquests Estatuts i electes els que no tinguin oponents. Tot seguit ha de publicar l'acord a la taula d'anuncis del Col·legi i comunicar-lo l'endemà als interessats, sens perjudici que es pugui trametre a la resta de col·legiats.

Article 49è. Forma de votació.
L'elecció dels membres de la Junta de Govern s'ha de fer per mitjà de votació directa i secreta dels col·legiats.

Els votants han d'acreditar la seva personalitat a la Mesa electoral, la qual ha de comprovar que estiguin inclosos en el cens electoral elaborat per les eleccions. El seu President ha de pronunciar en veu alta el nom i cognoms del votant i, en el moment d'introduir la papereta a l'urna, ha de fer esment que ha votat.

Els col·legiats poden emetre el vot per correu de la manera següent:

1. Introduint en un sobre en blanc la papereta de votació, doblegada adequadament.
2. Introduint aquest sobre en un altre de més gran juntament amb la fotocòpia del carnet de col·legiat o, alternativament, del DNI, o autentificació notarial del remitent. A la solapa del sobre s'han de fer constar les dades del votant i aquest ha de signar el sobre encreuant la solapa a fi de garantir-ne la integritat.
3. Trametent aquest segon sobre per correu certificat a l'atenció del President de la Mesa electoral amb la indicació següent: "Per a les eleccions del Col·legi d'Economistes de Catalunya que es faran el dia...".

Només es poden computar els vots emesos per correu certificat que compleixin els requisits establerts en el paràgraf anterior i que tinguin entrada a la seu del Col·legi abans de començar l'escrutini.

El vot personal preval sobre l'emès per correu, i el lliurat a la seu del Col·legi sobre el dipositat personalment fora d'aquesta.

Article 50è. Votacions fora de la seu.
Els electors poden fer ús del seu dret el dia de les eleccions fora de la seu social en qualsevol de les dependències representatives de les ciutats de Girona, Lleida i Tarragona en l'horari que s'anunciï en la convocatòria i que, en tot cas, ha de finir tres hores abans que els vots emesos per correu.

La forma de votació és la que recull l'article 49è. per als casos de vot per correu llevat de l'apartat 3r. En aquest cas, el segon sobre s'ha d'introduir a l'urna prèvia l'acreditació de la personalitat del votant a la Mesa electoral, conformement a l'article anterior.

En acabar l'horari de votació, l'urna ha d'ésser traslladada a la seu social a fi de possibilitar l'escrutini conjunt.

Article 51è. Paperetes de vot.
Les paperetes de vot han d'ésser del mateix color i de les mateixes mides i impreses amb indicació correlativa dels càrrecs que surten a elecció, per una sola cara.

La Junta de Govern o electoral ha de trametre a tots els electors un exemplar de les paperetes de cada candidat o candidatura, una altra sense el nom dels candidats i els dos sobres establerts en l'article 49è. a fi de facilitar el vot per correu.

Els candidats poden disposar per la seva part d'un nombre adequat de paperetes, les quals han d'ésser editades per la Junta de Govern o electoral, en nombre igual per cadascun dels candidats o candidatures.

Article 52è. Mesa electoral.
Abans de les eleccions el Degà, o qui el substitueixi, i dos membres de la Junta de Govern o electoral, com a mínim, sempre que no figurin com a candidats han de constituir la Mesa electoral.

La Mesa ha d'ésser presidida pel Degà o pel seu substitut i ha d'actuar com a Secretari el Vocal més jove, si el de la Junta no forma part de la Mesa. La presidència de la Mesa electoral s'ha de proveir per mitjà de votació entre els seus components, si estava composta pels membres de la Junta electoral, definida en l'article 30è.

Cada candidat pot nomenar, per la seva part, com a Interventors, fins a quatre col·legiats, a fi que el representin en les diferents fases de l'elecció.

Article 53è. Jornada electoral.
El dia de les eleccions, la Mesa electoral ha de segellar les urnes de tal manera que només hi hagi una obertura per a l'emissió del vot.

El President de la Mesa, un cop aquesta hagi estat constituïda, ha de declarar l'inici de la votació i el seu acabament a l'hora prevista i, al mateix temps, ha de tancar les portes de la sala de votació a fi que puguin votar els col·legiats que es trobin dins. La Mesa ha de votar en darrer lloc. Als llocs de votació, la Mesa electoral ha de disposar d'un nombre suficient de paperetes sense el nom dels candidats.

Article 54è. Escrutini.
Un cop acabada la votació i integrats els vots dipositats a les urnes ubicades fora de la seu i, posteriorment els rebuts per correu, s'ha de procedir tot seguit i sense interrupció a l'escrutini, en el transcurs del qual s'han de llegir en veu alta totes les paperetes.

Un cop acabat l'escrutini, el President de la Mesa electoral ha d'anunciar-ne el resultat i proclamar electes els candidats que hagin obtingut per a cada càrrec el major nombre de vots. En el cas d'empat, s'entén que ha estat elegit el col·legiat més antic, llevat que l'empat es produeixi per al càrrec de Degà. Quan s'esdevingui aquest fet, ha de fer-se, en el termini de vuit dies, una nova votació per a aquest càrrec entre els candidats amb igual nombre de vots.

Els candidats poden fer constar en l'acta de l'escrutini qualsevol observació que considerin oportuna en relació amb el desenvolupament de les eleccions i poden interposar recurs contra del resultat electoral en el termini de cinc dies naturals posteriors al de l'elecció.

En aquest mateix termini la Mesa electoral ha de comunicar a l'òrgan competent de la Generalitat de Catalunya els resultats enregistrats, la composició de la Junta electa i els altres requisits que la Llei estableixi.

Article 55è. Nul·litat dels vots.
Ha d'ésser declarat nul aquell vot que contingui expressions alienes al contingut estricte de la votació o que contingui ratllades o raspadures.

Es considera un vot parcialment nul per al càrrec per al qual s'hagi indicat més d'un nom de candidat o el nom d'un candidat a un altre càrrec o d'economistes que no concorrin a l'elecció.

Les paperetes que s'hagin omplert parcialment són vàlides per als càrrecs i les persones correctament expressats, sempre que reuneixin per a aquests tots els requisits.

Article 56è. Presa de possessió dels membres de la Junta.
La Junta de Govern pren possessió en un acte públic, en el termini de deu dies naturals posteriors al de la celebració de les eleccions, o, si s'escau, des del dia en què es consideri desestimat recurs en contra del resultat de l'escrutini, interposat d'acord amb el que fixa l'article 53è.

Títol V. Comissions col·legials.

Capítol primer: Comissions de Treball

Article 57è. Finalitats.
Les Comissions de Treball del Col·legi, creades d'acord amb l'article 32è, tenen per finalitat l'estudi de la problemàtica professional en cada una de les seves diferents vessants i especialitzacions i la coordinació dels col·legiats que desenvolupen la seva activitat en cada una de les especialitats esmentades anteriorment.

Com a funció complementària correspon a les Comissions l'organització de conferències i altres actes de divulgació i activitats de formació i reciclatge dels coneixements professionals en els nivells pràctic i teòric, independentment que aquestes funcions puguin ésser integrades, als efectes d'una millor coordinació, en una única Comissió.

Article 58è. Composició.
Les Comissions de Treball són obertes a tots els col·legiats que ho sol·licitin per escrit a la Secretaria del Col·legi, els quals poden participar en qualsevulla de les activitats que aquestes duguin a terme. Els membres de les Comissions causen baixa si no han complert les obligacions inherents a la participació activa en la Comissió respectiva.

Aquestes actualitzacions es fan amb la periodicitat que fixa la mateixa Comissió i, com a mínim, a l'inici de cada curs acadèmic. Contra els acords de les Comissions respecte a la seva pertinença, el col·legiat afectat pot presentar un recurs davant la Junta de Govern.

Article 59è. Estructura de les Comissions.
Les Comissions de Treball, la presidència de les quals es fixa en l'article 32è d'aquests Estatuts, es doten de l'estructura que lliurement fixen, entesa sempre aquesta com a òrgan de gestió, davant la qual han d'elegir un Vicepresident, la funció principal del qual és la de servir de canal de comunicació amb la Junta de Govern.

El Vicepresident presenta i defensa davant la Junta de Govern els informes i les conclusions que la Comissió considera convenient.

Article 60è. Funcionament.
Les Comissions de Treball han de fer reunions amb la periodicitat que elles mateixes fixin, les quals han de ser convocades amb una antelació suficient i sempre per mitjà d'un escrit que s'ha de trametre al domicili que els seus membres indiquin. L'assistència pot ésser excusada telefònicament fins a l'acabament de la reunió.

Capítol segon: Comissions generals.

Article 61è. Finalitats i estructura.
A les ciutats on hi ha representacions col·legials s'han de constituir unes Comissions Generals, la funció de les quals ha de consistir en la potenciació de l'activitat corporativa de la dita representació o en el desenvolupament d'accions de difusió dels diferents vessants i especialitzacions professionals.

Les Comissions Generals s'han de dotar de l'estructura que lliurement fixin, entesa sempre aquesta com a òrgan de gestió, davant la qual han de poder elegir un Vicepresident, el qual ha d'exercir les funcions respecte a la Comissió General que li assigni el Vocal-president, president nat d'aquesta.

Títol VI. Dels membres d'honor i de mèrit.

Article 62è. Nomenament de col·legiats d'honor i de mèrit.
La Junta de Govern, en acord pres per majoria absoluta, pot designar Col·legiat d'Honor aquella persona, espanyola o estrangera, economista o no, a fi de reconèixer els seus eminents serveis al Col·legi o a la professió o a la seva tasca en el desenvolupament de la ciència econòmica.

Igualment, la Junta de Govern pot designar per majoria absoluta Col·legiat de Mèrit aquell company col·legiat que es trobi en la situació exposada en el paràgraf anterior.

Aquesta designació no comporta altres drets que no siguin els honorífics.

Títol VII. Jurisdicció disciplinària.

Article 63è. Àmbit.
Independentment que puguin incórrer en altres responsabilitats, els economistes estan subjectes a la facultat disciplinària del Col·legi per aquells actes o omissions previstos com a faltes en aquests Estatuts i en el cas d'infracció dels seus deures professionals.

L'exercici de la facultat disciplinària correspon a la Junta de Govern del Col·legi i és aplicable només si prèviament es forma l'expedient corresponent que ha d'incoar el Comitè de Normativa i Ètica Professional.

Article 64è. Òrgans competents per sancionar.
La Junta de Govern i, en nom seu, el Degà del Col·legi, sanciona les faltes lleus, prèvia audiència o descàrrec de l'inculpat sense necessitat d'expedient.

Les faltes greus i molt greus són sancionades per la Junta de Govern, prèvia l'obertura de l'expedient corresponent tramitat pel Comitè de Normativa i Ètica Professional conformement al Reglament de Procediment disciplinari.

Mancant aquest Reglament, cal atenir-se al que disposen les normes de procediment sancionador contingudes en la Llei de Procediment Administratiu.

Article 65è. Comitè de Normativa i Ètica Professional.
El Comitè de Normativa i Ètica Professional és l'òrgan col·legial permanent que ha d'entendre de les tramitacions dels expedients disciplinaris, en el nomenament, en cada cas, dels Instructors, així com en l'elaboració de les propostes de resolució a elevar a la Junta de Govern. A més, té per finalitat l'estudi del desenvolupament de les diferents normes tècniques, ètiques i de conducta professional de compliment obligat en les diferents vessants i especialitats de la professió.

El Comitè és constituït per dos representants de cadascuna de les Comissions col·legials existents i és presidit per un col·legiat, designat per la Junta de Govern, que gaudeixi de prestigi professional i de vàlua coneguda.

El Comitè elegeix per a cada expedient tres dels seus membres, un dels quals té la categoria d'Instructor, que han d'actuar de ponents en la instrucció de l'expedient, en el procediment de la qual s'ha de respectar el principi d'audiència als companys afectats.

Article 66è. Sancions a membres de la Junta de Govern.
Si l'acord de sanció es refereix a algun membre de la Junta de Govern, la mateixa Junta de Govern entendrà sobre l'expedient, sense que l'afectat, però, prengui part en les deliberacions i en les votacions.

Article 67è. Adopció de sancions per faltes molt greus.
L'acord de suspensió per a més de sis mesos haurà de ser pres exclusivament per la Junta de Govern per mitjà de votació secreta i amb la conformitat de les dues terceres parts dels seus membres.

A aquesta sessió estan obligats a assistir tots els components de la Junta. El membre que, sense causa justificada, no hi concorregués deixarà de pertànyer a l'òrgan rector del Col·legi, i no podrà ésser nomenat de nou en l'elecció que es faci per cobrir la seva vacant.

Article 68è. Procediment.
El Degà i la Junta de Govern, com a òrgans competents per a l'exercici de la funció disciplinària, s'han d'atenir a les normes següents:

1. S'estendrà a la sanció d'infracció de deures professionals o normes de conducta en tant que afectin la professió
2. Es declararà, prèvia formació de l'expedient incoat pel Comitè de Normativa i Ètica Professional, d'acord amb els tràmits que s'enumerin en el reglament de procediment disciplinari, llevat de faltes lleus.

Article 69è. Classificació de faltes.
Les faltes que poden comportar sancions disciplinàries es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

Article 70è. Faltes lleus.
Tenen la consideració de faltes lleus:

1. La falta de respecte als membres de la Junta de Govern en l'exercici de les seves funcions, en el cas que no constitueixi falta greu o molt greu.
2. La negligència en el compliment de les normes estatutàries.
3. Les infraccions lleus als deures que la professió imposa.
4. Els actes enumerats en l'article 71è si no tenen entitat suficient per ésser considerats greus.

Article 71è. Faltes greus.
Tenen la consideració de faltes greus:

1. L'incompliment greu de les normes estatutàries o dels acords adoptats pel Col·legi, sempre que no constitueixi falta d'entitat superior.
2. La falta de respecte, per acció i omissió, envers els components de la Junta de Govern, quan aquests actuïn en l'exercici de les seves funcions.
3. La competència deslleial.
4. Els actes de desconsideració manifesta envers els companys en l'exercici de l'activitat professional.
5. Els actes i les omissions descrits en els quatre primers apartats de l'article 72è si no tenen entitat suficient per ésser considerats molt greus.
6. La reiteració de faltes lleus.

Article 72è. Faltes molt greus.
Tenen la consideració de faltes molt greus:

1. La prestació de serveis professionals amb incompliment dels requisits enumerats en aquests Estatuts i qualsevol altra infracció que en aquests tingui la qualificació de falta molt greu.
2. Els actes i les omissions que constitueixin ofensa greu a la dignitat de la professió o a les regles ètiques que la regeixen.
3. L'atemptat contra la dignitat i l'honor dels companys que constitueixen la Junta de Govern quan aquests actuïn en l'exercici de les seves funcions i contra la dels altres companys amb motiu de l'exercici professional.
4. La realització d'activitats i la constitució o pertinença a associacions que tinguin com a fi o realitzin funcions pròpies del Col·legi, d'acord amb el text de l'article quart de la Llei de Col·legis Professionals de Catalunya.
5. La infracció de les disposicions i les prohibicions en matèria d'incompatibilitats.
6. L'encobriment de l'intrusisme professional.
7. La comissió de delictes dolosos, en qualsevol grau de participació, com a conseqüència de l'exercici de la professió.
8. La condemna en sentència en ferm per fet greument afrontós.
9. La comissió d'infraccions que pel seu nombre o gravetat resultin moralment incompatibles amb l'exercici professional.
10. La reiteració falta greu.

Article 73è. Quadre de sancions.
S'entenen com a correccions les següents:

1. Apercebiment per escrit.
2. Reprensió privada.
3. Reprensió pública.
4. Suspensió en l'exercici professional per un termini no superior a dos anys.
5. Explusió del Col·legi.

Aquests sancions s'imposen segons la normativa següent:

1. Per faltes lleus:
   • Apercebiment per escrit.
   • Reprensió.
2. Per faltes greus:
   • Suspensió en l'exercici de la professió per un termini no superior a tres mesos.
3. Per faltes molt greus:
   • Suspensió en l'exercici de la professió per un termini superior a tres mesos i inferior a dos anys, si es tracta de les faltes detallades en els apartats 1, 2, 3 4 6, 7 i 10 de l'article 72è.
   • Expulsió del Col·legi en els casos previstos en la resta d'apartats de l'article esmentat.

Article 74è. Notificació als afectats.
Les sancions comporten l'efecte corresponent a cada correcció. La seva imposició ha de ser notificada per la Secretaria i són susceptibles de recurs davant la Junta de Govern del Col·legi, així com davant els Tribunals que correspongui segons la normativa vigent.

Article 75è. Inscripció als expedients.
Les sancions o correccions disciplinàries que els Tribunals ordinaris poden imposar als col·legiats s'han de fer constar en els expedients personals d'aquests, excepte quan la Junta de Govern no ho consideri procedent. Les sancions disciplinàries corporatives s'han de fer constar sempre en l'expedient del col·legiat.

Article 76è. Prescripcions.
Les faltes determinants de sanció disciplinària corporativa prescriuen: als tres mesos, les lleus; a l'any, si són greus, i als dos anys, si són molt greus, comptats a partir dels fets que les motivaren.

Article 77è. Rehabilitació.
Els sancionats poden demanar d'ésser rehabilitats amb la consegüent cancel·lació de la nota del seu expedient personal en els terminis següents, a comptar des del compliment de la sanció:

1. Als sis mesos, en cas de faltes lleus.
2. Als dos anys, si la falta és greu.
3. Als quatre anys, si la falta ha estat molt greu.
4. Cinc anys, si la sanció ha consistit en l'expulsió.

La rehabilitació s'ha de sol·licitar a la Junta de Govern del Col·legi. En el darrer cas l'interessat ha d'aportar proves de la rectificació de conducta a fi que puguin ser apreciades ponderadament pels companys que l'han de judicar en qualsevol dels tràmits de l'àmbit corporatiu.

Els tràmits de la rehabilitació s'han de dur ha terme de la mateixa manera que els d'enjudiciament i sanció de les faltes i són susceptibles dels mateixos recursos.

Igualment, la Junta de Govern del Col·legi ha de trametre al Consell General de Col·legis d'Economistes d'Espanya còpia de la resolució dels acords presos en els expedients de rehabilitació.

Títol VIII. Dels recursos econòmics del Col·legi

Article 78è. Recursos ordinaris.
Constitueixen recursos ordinaris del Col·legi:

1. Els rendiments de qualsevol naturalesa que poden produir els béns o els drets que integren el patrimoni col·legial.
2. Els drets d'incorporació al Col·legi.
3. Els drets pels informes que presenti la Junta de Govern i les regulacions d'honoraris judicials i extrajudicials, així com els dictàmens o resolucions que se li sol·licitin.
4. Els drets de convalidació de poders i per les intervencions professionals en altres assumptes.
5. L'import de les quotes ordinàries i extraordinàries, derrames i pòlisses col·legials.
6. Els drets per expedició de certificats.
7. Qualsevol altre concepte que escaigui legalment.

Article 79è. Recursos extraordinaris.
Constitueixen els recursos extraordinaris del Col·legi:

1. Les subvencions, o els donatius concedits per l'Estat, les Corporacions oficials, les entitats o els particulars.
2. Els béns mobles de tota mena que per herència o per un altre títol passin a formar part del patrimoni corporatiu.
3. Les quantitats que per qualsevol concepte correspongui de percebre al Col·legi quan administri, en compliment d'algun encàrrec temporal o perpetu, cultural o benèfic, uns béns o unes rendes determinats.
4. Qualsevol altre concepte que escaigui legalment.

Article 80è. El patrimoni col·legial.
El patrimoni col·legial és administrat per la Junta de Govern. El Secretari exerceix les funcions d'ordenador de pagaments, les ordres del qual són executades pel Tresorer i intervingudes per l'Interventor.

Article 81è. Finançament de les representacions col·legials.
Les representacions col·legials a les ciutats de Girona, Lleida i Tarragona gaudiran dels recursos econòmics i humans adients amb les activitats col·legials que duguin a terme.

Article 82è. Auditoria dels estats financers i comptables.
Anteriorment a la tinguda de l'Assemblea ordinària de col·legiats, la Junta de Govern ha de sotmetre a auditoria els estats financers i comptables del Col·legi a fi de garantir adequadament que siguin fidedignes.

L'auditoria ha de ser feta per economistes exercents per compte propi nomenats en la primera Assemblea ordinària de col·legiats.

Article 83è. Informació comptable retuda als col·legiats.
Els comptes del Col·legi poden ésser examinats dins del període comprès entre la convocatòria i les 48 hores abans del dia assenyalat per a la tinguda de la primera Assemblea ordinària de col·legiats de l'any. Els col·legiats poden formular, abans de l'Assemblea, sempre que el nombre de sol·licitants superi el 5% dels col·legiats, petició concreta i precisa sobre qualsevol dada relativa a l'exercici econòmic.

Títol IX. Personal del Col·legi

Article 84è. Contractació.
La Junta de Govern contracta el personal administratiu i li assigna les seves funcions.

El personal tècnic es contracta per concurs, el qual es resol d'acord amb:

1. La preferència dels col·legiats damunt els concursants que no ho siguin, en igualtat de condicions.
2. La consideració, com a mèrit, de pertànyer a la plantilla administrativa.

Disposicions addicionals

Primera.
Pel que fa a tot el que no preveuen aquests Estatuts, són d'aplicació supletòriament, les normes contingudes en la Llei i en el Reglament de Col·legis Professionals de la Generalitat de Catalunya.

Segona.
El que disposen aquests Estatuts s'entén sens perjudici de respectar tots i cada un dels drets adquirits pels col·legiats fins a la data de la seva publicació.

Tercera.
Quan s'escaigui, la Junta de Govern exercitarà les facultats que, d'acord amb la Llei 13/1982, de 17 de desembre, de Col·legis Professionals, corresponen als Consells de Col·legis de Catalunya, regulats per aquesta Llei.

Disposicions finals.

Primera.
Aquests Estatuts entren en vigor un cop hagin estat aprovats per l'Assemblea extraordinària de col·legiats i hagin estat enregistrats per l'òrgan competent de la Generalitat de Catalunya.

Segona.
La Junta de Govern ha de comunicar al Departament corresponent del Govern de la Generalitat:

1. El text d'aquests Estatuts perquè, prèvia qualificació de la seva legalitat, siguin inscrits i publicats al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
2. Les persones que integren la Junta de Govern i que n'ocupen els diferents càrrec.

Tercera.
Com a reconeixement de les tasques realitzades per l'anterior Delegació de Reus, aquesta ciutat té la consideració de representació col·legial pel que fa referència a l'article 61è.

La Junta de Govern designarà entre els seus membres el President de la Comissió General de Reus.

Disposicions transitóries.

Primera.
La Junta de Govern s'ha de renovar ordinàriament d'acord amb el que s'ha establert en aquests Estatuts l'any 1986. Mentrestant la Junta ha de regir-se i modificar la seva estructura d'acord amb les disposicions que hi són contingudes.